JA FA UN ANY!!

Quan et diuen que el temps passa de presa, hi ha molts cops que ens sembla tan sols una frase feta que diu tothom,  però quan arriba aquest dia en que ja fa 1any que va passar tot...  en que has tingut una activitat frenètica dia dia visquen tots els dies tant i tant diferents i especials... Ha transcorregut aquest any i no m'he n'he ni adonat...  Quedarà tòpic però sembla que va ser ahir quan encara el portava  dintre i ara ja veus,  esta fet tot un homenet el Ratolí!  

A dia d'avui encara no estic massa adaptada al ritme de vida trepidant que comporta viure amb un petit, perquè ell et trenca tots els esquemes que tenies establerts abans de que tot això es posés en marxa. 

Els canvis continuats durant aquest any i fins i tot des de que vaig saber lo del embaraç han provocat en mi molts alts i baixos. Realment es un cúmul de sensacions i pensaments contraposats entre l'alegria immensa que et fa sentir el teu fill,  (si si el "teu fill",  tal qual!  Encara hem sembla que hem queda gran molts cops)  I una tristor que no acaba de deixar que aixequis del tot el cap.  Son tantes coses les que t'afecten d'una manera estrepitant,  arriben i ja esta,  i tu les vius intensa i durament de vegades i alegre i escandalosament feliç d'altres. Ets com una muntanya russa i això costa,  ja que portes temps mirant d'establir-te,  d'adaptar-te a la teva nova vida i ser conscient al 100% que Res ja no tornarà a ser mai igual que abans d'arribar ell, la seva arribada es un abans i un després definitiu per sempre.

Però aquest punt d'inflexió,  aquest alto al camí que ha representat el meu fill ha estat el millor que hem podia passar,  mai hagués pensat que algú pot sentir una cosa així per ningú,  però ho heu de sentir cada un perquè cada persona es diferent de l'altra,  ni amb mil paraules sabria descriure aquest sentiment nou per mi.... Suposo que es el que comunment en diuen "instint maternal" i us dono la meva paraula que es el millor que he viscut en els 39 anys de la meva vida... 

Tens dies para tot,  passes del mes gran somriure al plorar mes desolador en milesimes  de segons,  ets la inestabilitat en persona i mai mes ben dit! Sento que soc una gran afortunada amb el que tinc,  aquest any que avui deixo enrere l'he viscut com un regal,  així que tan sols per aquesta gratitud que sento per tot,  en els moments mes baixos he reviscolat de nou per seguir gaudint del meu "regal",  un fill que ni molt menys esperava ja arribar a tenir... Ni als meus millors somnis ho havia visualitzat,  les probabilitats eren tant nules que,  com ja us he dit,  ha estat un regal,  o no,  ha estat "El Regal"! 

Hem sento malament molts cops per enyorar moltes de les "coses" que abans feia o tenia,  i les enyoro ehhh i no poc! Sento que no soc capaç,  que ser mare hem queda gran,  sento que no hi ha millor alegria i hem sento culpable si gaudeixo dels pocs moments de soledat o desconexio dels que disposo,  no m'agrada quan tinc pensaments en els que ell no hi es present,  ja que es i serà sempre la meva "prioritat" mes absoluta,  res te igual o mes importància que el Ratolinet! 

L'Aleix ens fa el seu primer Anyet de vida i en uns "dies" començarà per primer cop a l'escola bressol!  Tot serà nou per ell i per mi,  tot seran nous canvis!  Però aquests mes aviat els estic esperant!  Ell tindrà les seves "rutines i obligacions" i jo per fi tindre una mica d'espai "propi",  per la Susi solament,  únic i exclusiu MEU! (Ja casi no recordo ni el que es aquest terme) 

He gaudit Tot un any del meu nen al 100%,  gaudint d'ell les 24 hores! Pero ara ja ha arribat l'hora de fer alguna cosa mes.... Tot i que estic encantada d'haver tingut aquesta sort,  ara ja ha arribat l'hora!  Necessito com l'aire que respiro,  Treballar!  Sentir me realitzada,  contenta,  veure que ser fer alguna cosa mes que cambiar bolquers,  donar biberons o viure per ell!  Vull,  necessito,  m'exigeixooooo fer alguna cosa per Mi! 

Suposo que puc dir,  salvant algun detallet en els meus ànims de tant en tant,  que soc FELIÇ!  I amb el meu "Amor " estem fent el camí per ser-ho molt i molt mes! 

Així que,  Ratolinet meu PER MOLTS ANYS! esperem que aquest any que comencem amb tu ens porti tantes experiències,  moments i il·lusions com el que hem deixat enrere. Ets el millor que ens ha donat la vida,  un premi sense igual que al pare i a mi ens ha tornat les esperances,  l'alegria i unes immenses ganes de viure moltíssim temps per no perdre'ns res de la teva vida.  Ets el nou tren que hem agafat tots tres per arribar al millor destí,  que no es altre que la Felicitat que ens aporta estar els tres vivint tot el trajecte plegats!  Nomes amb això ens donem per satisfets! 

Aleix,  no dubtis mai que has estat,  ets i sempre seràs el millor de les nostres vides!  Testimemmmmmmmm una bestiada! "Forever & ever"! 

11 agost 2014