Amistat...
Gran paraula en si, en fons, altura i amplada!!
Quina varietat de definicions, conceptes, tipus, colors i mil d'adjectius s'han utilitzat per fer el concepte comprensible..
Una paraula tan i tan gran en si mateixa que es fa la boca petita quan es pronuncia en algunes boques...
Però un concepte tan engrandit i generalitzat per alguns, que realment no en coneixen la veritable sensació perquè no l'han tingut, que queda menuda als seus llavis.., es desvirtualitza i acaba desapareguent al seu voltant... Sempre deixant malauradament, les seves víctimes col·laterals d'un efecte domino involuntari però inconscient...
No crec que la definició de ningú sigui la mes correcta o definitiva, ja que crec en la subjectivitat del terme per a cada individu, però que objectiva la vegem quan l'amic amb qui la compartim no la defineix com nosaltres...
Tan Bonica, necessària, important,... Com Dolorosa, decepcionant, desconfiada... Bona o Dolenta... Eventual o Eterna... Interessada... Sentida... Amb rialles i plors, amb alegries i penes, tan et fan feliç com desgraciat...
Per fer un passeig, per compartir histories, per sortir a ballar, per esmorzar al retirar, per anar a dormir...
Ara blanca, desprès gris i negra al final, però sempre amb evolució constant... Creixent amb nosaltres o abandonada pel camí, potser també intermitent... Però sempre guia de les nostres vides, conscient o inconscient ment...
Curiosa varietat segons la persona que tria, però sempre per cada un la millor i mes ideal...
I ara podríeu dir... "Pots tornar-la a definir??" O potser... "Que per vosaltres no es així..." "Que us l'expliqui segons la meva experiència o com jo l'he sentit..."
NO "Amics meus", no vull explicar-vos el que representa ni tan sols per mi, ja que fins i tot jo amb els anys i les experiències he vist, que es contradictoria i canviant segons amb la persona que la vols compartir!!
Cada amic es especial, diferent i únic!! Mai es poden tractar per igual... Però a vegades tan sols dones i es ben igual... Però ay! d'aquells dels que rebis si et deixen de donar... Pocs reaccionen com esperes ja que mai has d'esperar... Si es un Amic com cal ja vindrà... Sinó simplement es perdrà...
Els tinc que requereixen paciència, altres força i voluntat però alguns et treuen grans rialles, amb altres tan sols vols plorar... L'important amb que cal fixar-se, com m'ha ensenyat un gran Amic, es amb la intenció final, igual que els bons van al cel i a l'infern els dolents, es la intenció amb que es fan les coses el que deriva amb sentiment...
Però en definitiva i amb el que t'has de quedar es amb el que et fan o t'han fet sentir... Ja que per be o per mal, et marquen en el teu camí, et fan, et moldegen i et formen per tot el que ha de venir, i a diferencia de la família, tu tries, si t'equivoques ho has de corregir...
Li he donat moltes voltes, he dubtat, he plorat i m'he equivocat... He estat jo molts cops la mala amiga, o he fallat al valorar, he perdut el que valia la pena o he comes errors al triar, però de nou us asseguro que sempre radica amb el mateix, ho miri per on ho miri, si la intenció no ha estat correcta la caiguda ha estat segura i costa molt remuntar... Com mes cops t'equivoques mes insegura et fas... Però tornes a aixecar-te aprenent i rectificant... I per descomptat, sempre sempre, amb un AMIC al teu costat i la intenció d'ajuda't.
"Qui te un amic te un tresor" diuen les dites populars, però es ben cert amics lectors, jo ja ho he comprovat i ara si he de triar me quedo amb el tresor mes apreciat, l'AMISTAT, brilla, il·lumina, t'enriqueix i costa molt de trobar!!!
Sort!! I no deixeu de buscar, l'Amistat es troba però tu també has de triar...
Us dedico aquestes paraules especialment a vosaltres... Amics ara, sempre i fins al final!! Els que ho sou ja ho sabeu... Perquè segur que igual m'heu considerat, i sinó... Qui sap, si la intenció es bona, aquí estic!!! Per iniciar, retomar o finiquitar... Feu el que feu ben fet estarà!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada