Buscar

UN PAÍS LLIURE PER TU, RATOLÍ!!

Hola Ratolinet meu!! I salutacions a tots els amics i amigues que s' hagin animat a perdre uns minutets al bloc!! Gràcies per endavant...

Espero que us agradi i us arribi a tots el que intento transmetre al meu fill en forma epistolar. Potser algú fins i tot compartira els sentiments que aquí li descriure perquè també els haurà viscut de la mateixa manera, no tinc ni idea si sabre traspassar la meva emoció a aquestes fulles de la meva llibreta, però vull que el nostre Ratolí en sigui particip d'aquest dia i aquesta se m' ha acudit que pot ser una bona manera de fer-li arribar per quan sigui mes gran... Si mes no, li quedarà un bon record d' un dia "històric" per Catalunya contat per la mare...

Fill meu, 
avui es una data molt especial per mi i possiblement per tots el dia de demà... I motivada per això i per deixar-te petjades de les coses mes transcendentals i importants, m' he decidit a escriure't per narrar-te personalment i a la meva manera, totalment subjectiva però basada en la realitat i sense deixar-me influenciar pels crítics mes aguts, el que ha significat pel teu poble, Catalunya, la diada d' avui. 

PER TU PAPA... EL QUE NO VAIG PODER DIR, T'HO DEIXO AQUÍ...

El papa ens ha deixat aquest divendres de repent, no esperàvem pas ningú que li hagués arribat el moment...
I ahir el varem acomiadar tota la família i els amics, amb llàgrimes als ulls i el cor molt trist...
Va tenir una ceremonia bonica, amb cançons que li encantaven,  boniques paraules parlant d'ell,  molta gent al seu voltant i a tots els que estimava.
Però jo no vaig tenir valor per llegir el que per ell havia escrit, tan sols vaig fer un agraïment a la gent que havia assistit,  ràpid i improvisat i amb molt neguit...
Crec que t'hagués agradat al menys llegir-les en privat, així que aquí les deixo escrites,  esperant que allà on siguis t'arribin "papa estimat"...
I perquè tots vosaltres les llegiu, el Ratolí les ha publicat esperant que les gaudiu i us arribin al cor de veritat...

Et trobaré molt a faltar Papa! I la mama mes!
La Maria i el Pepito, els meus estimats pares!!!


___"Papa, 

Has marxat i ha estat tant ràpid que quasi ni ens en hem adonat,  ho has fet tant de repent,  que encara ho estem paint,  lentament... 
Has marxat i t'hem deixat anar,  tranquil,  seré i espero que sentint-te estimat... 

FER EL CAMÍ PLEGATS I SENTIRNOS ESTIMATS.

Els dies passen de pressa, 
ràpid s' escapen les setmanes,
I si pares a pensar-ho
No tens temps de disfrutar-les...

Tenim la nostra rutina
que ens activa i ens obliga...
Són les tasques que ens ocupen 
Per viure be la nostra vida!

Un objectiu perseguit,
Un somni vist cumplit,
I si lluitem sempre plegats
Ens vindran al primer crit...

Ràpid va ser el tret de sortida
Una aventura el camí
Molt costós arribar aquí...
Pero amb feliç recollida!!

Hem hagut d' escollir
I deixar coses pel cami
Pero fent el balanç,
Avui tinc el que vull tenir!!

Aviat mes i millor!! Gràcies!!



    Quants dies sense escriure!! O mes aviat sense publicar res...No pensis pas que no hi he pensat!! Cada dia!! Ho trobava a faltar moltíssim, perquè per mi s'ha convertit en una necessitat, m'encanta fer-ho!! Vull fer-ho!! Per mi... I per tu que ho llegeixes, que et molestes a detindre't uns minuts per saber el que he escrit... Sols per això, vull ser constant i deixar plasmat al blog cada setmana "les meves cosetes"... Les del Ratolí... Les de la Susi... 

     Però aquests últims dies he tingut molts canvis a la meva vida, he tingut que prioritzar i el temps l'han guanyat aquests canvis i tot el que comporten... He hagut de formar-me, estudiar una miqueta i dedicar-li casi tot el meu temps... Crec que val la pena sacrificar uns dies i unes publicacions per un projecte que espero hem vagi bé i sigui el que hem faci sentir de nou realitzada i feliç professionalment parlant... Ja que he començat una feina que mai havia fet però en la que crec que puc desenvolupar-me prou be, perquè va amb mi i perquè m'hi sento be... Ja ho veurem no?? Creua els dits!!

CARTA AL MEU GERMÀ...

Recordo perfectament aquell dia... com si fos ara... com per oblida'l!! 

Havíem començat a jugar i ja havíem creat la nostra història,  com fèiem sempre plegats...
Tu eres el gran Àngel Nieto!!  Eres el millor motorista del moment,  tothom et seguia a les teves curses,  tothom volia veure't al creuar la línia d'arribada,  erets el millor i volien rebre al campió!! 
Tu, sempre posat al teu paper a la perfecció, perquè t'encantava representar-lo...  amb el teu casc,  la teva super moto-bicicleta i corrent a tota velocitat... i jo,  amb la meva millor disfressa i jugant a ser una fidel seguidora i fan incondicional del motorista del moment,  fent mes real el meu paper mentre corria darrera teu esbojarrada cada cop que passaves i donaves la volta per allí on t'esperava,   animant-te,  aplaudint les teves voltes al circuit del nostre carrer duc de Solferi i venint corren a rebre't a l'arribada imaginaria... perquè com sempre,  eres el guanyador!! 

 Amb les nostres histories ens ho passàvem genial els dos!!  Ens encantava i disfrutavem plegats i amb els altres nens del carrer... Cada un representant el seu personatge imaginari,  cada un sent el que volia ser en aquell moment... disfrutant de la vida que vivíem i somiant.. sentint-nos com els millors germans,  sempre junts en tot.. inseparables...

Però aquell caotic dia,  que mai oblidaré, el joc va ser molt diferent...
 

Traducció del blog a altres idiomes